Girona

Els fabians

  • PSC Girona
  • Actualizado:
  • Creado:

El terror de la ciutat de Roma, quan es va fer evident que en el 211 a.C. podia caure en mans cartagineses, es resumia amb la frase: Hannibal ad portas!

Les guerres púniques varen ser un autèntic desafiament per a la República imperial i no es va veure la llum fins que l’estratègia de Quinto Fabio Máximo de fer guerra de guerrilles enlloc de combatre a camp obert va començar a tenir bons resultats. Aquest soldat romà va rebre el sobrenom de Cunctator, “el que endarrereix, perquè aconseguí aturar Aníbal per mitjà de petites accions com atacs concrets o bé tallar vies d’aprovisionament, etc. Els fabians, grup d’esquerres que començà a l’Anglaterra del segle XIX, en varen prendre el nom perquè més que en la revolució ràpida, creien en la reforma lenta i la transformació progressista.

La Revolució Industrial a Anglaterra ocasionà alguns dels canvis més sobtats que ha tingut mai la història dels éssers humans, entre els quals destacà que la demografia pogué augmentar a un ritme que fins aquell moment havia estat impossible i inimaginable. La producció es multiplicà i el capital va créixer de manera que fins llavors no s’havia vist mai. Això no obstant, en aquella mateixa realitat, s’obrí una escletxa social que tampoc no s’havia conegut abans: masses de persones anònimes hagueren d’abandonar oficis gremials o agrícoles per esdevenir obrers amb horaris laborals desmesurats, sense poder-se moure d’espais tancats i amb salaris que no els asseguraven ni la supervivència. En el context de Segona Revolució Industrial durant la segona meitat del XIX, la siderúrgica, es va crear el grup dels Fabians. Els fundadors varen ser el matrimoni Beatrice Webb i Sidney Webb.

El 1889 es van publicar els “Assaigs Fabians”, que tenien una base pragmàtica a diferència del marxisme de caràcters revolucionari, utòpic i pragmàtic. Allunyats de la tradició continental i pròxims al tarannà anglès utilitarista, apostaven per una extensió gradual del sufragi, la transferència de capital de les rentes altes per generar igualtat d’oportunitats i la creació d’un estat protector cap als drets de la ciutadania. Bernard Shaw estava tan convençut de la inutilitat de la prèdica revolucionària, com de la utilitat d’intervenir en política per canviar les coses. Els interessos socials eren adversos i no es podia permetre la desil·lusió de la promesa incomplerta de fer caure un govern en dos dies. Però es podia treballar, per tal que hi hagués una societat amb menys palaus i xaboles, però amb més cases confortables.  

El perfil filosòfic britànic íntimament associat al pragmatisme ha tingut al llarg de la contemporaneïtat una eficàcia altíssima en altres camps com els de l’economia o la ciència. La socialdemocràcia laborista també ha aconseguit durant els darrers segles arribar a nous consensos on les condicions de vida de la classe treballadora ha augmentat en qualitat i dignitat, tan personal dels individus, com col·lectiva com a nació. Els fabians van renunciar a construir un món ideal per després intentar-lo imposar a altres persones que tenien pensaments diferents. Enlloc d’això, analitzaren el món capitalista en el que vivien i varen indicar línies claríssimes de reforma per millorar les condicions de vida de tothom sense exclusions, cosa que va ser primordial per tal que el pacte social adquirís una salut òptima que qualsevol societat requeria i requereix.

Palabras clave: