Girona

La crítica comunista al capitalisme

  • Actualitzat:
  • Creat:

El socialisme d’avui té els seus orígens en la teoria econòmica de Karl Marx (Prússia, 1818 – Londres 1883).

L’anàlisi marxista és fill de la Il·lustració, ja que el seu fonament és que és possible l’estudi de la història de les dones i els homes per mitjà de la llum de la raó. Tal com a l’època la racionalitat havia aconseguit descobriments i avenços en el camp del coneixement científic i tècnic, el marxisme creia que es podia funcionar de la mateixa manera en l’anàlisi històric per arribar a deduccions certes i comprovables. 

Marx apuntava que la societat dels homes des d’origen havia estat conformada a partir de la desigualtat. En donava alguns exemples que se simplifiquen en raó de l’extensió d’aquest text. Era evident que l’època clàssica havia configurat el seu funcionament per mitjà del treball esclau d’un gran número de persones, cosa que va succeir tant a Grècia com a la Roma republicana i imperial. A època Medieval i Moderna, la majoria de persones continuà submisa a unes classes dominants que concentraven el seu poder en la violència, el pacte de vassallatge, la religió  i el relat sobre els orígens distingits de l’aristocràcia.

Durant el segle XIX, quan escriu Karl Marx, la Revolució Industrial aconseguí fer augmentar la natalitat fins a límits que havien resultat inimaginables abans. Això no obstant, el teòric progrés també havia encadenat la nova classe obrera a la fàbrica, amb torns i salaris inhumans que causaven una vida atroç. L’historiador E.P. Thompson ha assenyalat que poca gent ha tingut una vida tan dura i difícil com la classe obrera anglesa de principi de segle XIX. El progrés arribà per una classe de persones, mentre que d’altres varen veure empitjorada les condicions de vida de manera greu. 

El marxisme apunta que la societat contemporània té amos i esclaus tal com n’havia tingut abans l’època clàssica, medieval i moderna. Però hi afegeix que aleshores el sistema s’havia configurat de manera més complexa. La infraestructura a cor del sistema, per a Marx, és els mitjans de producció. És a dir, la propietat de la terra, dels diners i de les eines. Un grup de propietaris acumula aquests recursos, mentre que la majoria d’éssers humans no tenen res de tot això. La classe obrera o els que no són propietaris estan obligats a treballar per poder viure, circumstància que el propietari aprofita per pagar un salari molt baix i beneficiar-se d’aquest treball. 

La plusvàlua és tot el benefici que el capitalista aconsegueix gràcies a tenir la propietat dels mitjans de producció i, d’aquesta manera, aconseguir obligar el treballador a vendre la seva força de treball per un salari base, molt allunyat de la riquesa que realment aquell treball aconsegueix produir. La infraestructura del sistema estableix que el capitalisme és una organització que funciona a partir de l’explotació dels éssers humans. La justícia liberal, la religió cristiana o els relats nacionalistes són els papers de colors brillants i suaus que embolcallen un sistema d’explotació. De tot això últim, Marx en diu superestructura. La seva funció és donar una aparença falsa de sistema que reivindica la justícia o la llibertat, quan en realitat segons Marx és tot el contrari. 

Davant de tot això, Marx no creu que hi hagi altre camí que la revolució. Qualsevol millora com la reducció de l’horari laboral la interpreta com una pomada per a un organisme que en realitat té un càncer mortal. Estableix amb claredat que els éssers humans són bons per naturalesa, tal com va recollir de Jean Jacques Rousseau, però que no es comporten així, perquè la injustícia del sistema desigual comporta que els vicis com l’egoisme o les actituds insolidàries s’escampin per tot arreu. La destrucció de la infraestructura del sistema crearia un nou món just on la gent tornaria a un estadi individual natural de virtut, solidaritat i bé comú. 

En les paraules de Marx, el socialisme actual hi troba el crític més brillant del capitalisme. John Rawls aLecciones sobre la historia de la filosofía política escriu que la teoria marxista revolucionària, potser per no situar cap límit a la dictadura del proletariat, fracassa en la seva cara més revolucionària. És cert que cap govern no ha deixat anar l’enorme poder que aglutinà per a portar a terme la transició cap a una societat justa, tal com pensava que havia de succeir Marx, cosa que ha fet que hi hagi hagut dictadures molt dures, la més coneguda de les quals és la Rússia d’Stalin. En canvi, Rawls li reconeix a Marx haver estat rigorosament encertat amb l’anàlisi crític del capitalisme. 

A partir del 1973, amb la crisi del petroli i els governs de Tatcher a Anglaterra i Reagan als Estats Units, el mercat va escampar el seu poder global i apartà els límits de la política. Això ha fet retrocedir drets essencials de l’Estat del benestar. La política ha de recuperar el control per posar límit als propietaris capitalistes, tal com ha escrit Thomas Piketty a El capital al segle XXI. Avui l’escletxa social entre rics i pobres ha augmentat exponencialment respectes fa quatre dècades. Un alt directiu cobra 300 vegades més que un obrer a la mateixa empresa. Durant els anys 70s era trenta vegades més. Les condicions del mercat són tan dures que alguns prefereixen tenir un petit ajut que treballar en condicions lamentables. 

El socialisme actual ha d’après de Karl Marx que el mercat sense política crea situacions injustes per a la majoria de les persones. El pensament de classe no pot estar arraconat per propietaris capitalistes que d’una banda o d’una altra diuen que només importen les banderes. La recuperació de la classe obrera i reduir les diferències socials entre la majoria i els propietaris capitalistes són alguns dels grans reptes dels propers anys. La llibertat requereix d’una certa igualtat per a ser real. Aliment, energia i habitatge són essencial per tal que la persona es pugui considerar a si mateixa ciutadana. D’altra manera, sense ciutadania no hi ha societat de llibertat.

Paraules clau: