Girona

Esperança en nous consensos

  • Sílvia Paneque i Sureda
  • Actualitzat:
  • Creat:

El cas Gürtel ha estat la gota que ha fet vessar el vas de la greu crisi de govern de Mariano Rajoy i, ara, el president Pedro Sánchez ha tingut el valor d’assumir la responsabilitat.

És urgent una transformació i modernització de les estructures de l’Estat que implementi mecanismes de transparència eficaços contra la corrupció, que imposi accions per garantir les oportunitats i el treball de qualitat per a les classes mitjanes i treballadores; i que estableixi un nou marc de bona convivència territorial. Des de Girona aquest últim punt em sembla d’especial rellevància perquè contemplo el nou escenari polític com una oportunitat per al diàleg i la distensió entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat, una circumstància que és clau per trobar el camí de la reconciliació entre els catalans i catalanes.

La base més profunda del debat democràtic és el respecte a l’Estat de Dret, que té un conjunt de Lleis que garanteixen els drets i, per tant, la llibertat de tots els ciutadans i ciutadanes. Aquesta asseveració em sembla tan raonable com la que afirma que la crisi política a Espanya, que té una especial intensitat a Catalunya, exigeix afrontar els canvis necessaris de la legalitat a dins de la legalitat i  bastir nous consensos on una gran majoria transversal s’hi senti identificada i compromesa. Aquest procés serà llarg i complex perquè tots els canvis que són valuosos de veritat tenen al darrere un treball intens i dilatat en el temps. Però és urgent començar a canviar les coses i convé, de manera immediata, encetar noves vies d’acords entre Catalunya i Espanya que garanteixin el respecte mutu entre les parts i l’acord des de la llibertat de cadascú.

Ha arribat l’hora d’abandonar el llenguatge hostil entre les parts i substituir-lo per gestos d’entesa. A Catalunya s’han patit dosis de tensió, d’indignació i d’enuig molt altes i, en el context de la divisió del país en dues meitats, em sembla molt més útil el concepte de reconciliació que el de perdó. No vull fer assumir a ningú cap culpa, ni cap càstig que es desprengui d’un demanar perdó. La reconciliació és admetre que tots ens hem pogut equivocar, però també ser conscients que no hi ha cap grup malvat i que, per tant, és possible retrobar la solidaritat. Exigir perdó o no perdonar, implica una i altra cosa voler carregar una culpa a l’altre (o aplicar venjança, que encara és molt pitjor). La reconciliació, en canvi, és admetre la realitat, que sempre és plural si és democràtica. La reconciliació té una gran oportunitat si es busquen els nous consensos. Des de les circumstàncies presents tinc esperança que seran possibles.

Paraules clau: