Girona

El bé comú i el consens

  • Progresspedia
  • Actualitzat:
  • Creat:

Jean Jacques Rousseau és un fill de la Il·lustració, com molts d’altres a tots els països europeus a la segona meitat del segle XVIII. Si el Renaixement d’Erasme de Rotterdam o Giordano Bruno va situar la raó al costat de la veritat escrita a la Bíblia...

... la Il·lustració la va situar a l’espai sagrat de la contemporaneïtat des d’on l’ésser humà podia adquirir el somni de ser cada cop més perfecte i, d’aquesta manera, aspirar a una societat utòpica i feliç.

Abans que David Hume certifiqués que el pacte social no existia, perquè en realitat la gent suporta la realitat en la que viu i, per tant, quan no es revolta no vol pas dir que accepti l’autoritat establerta, sinó que resistir-s’hi té un cost més elevat que haver d’aguantar viure en societat. Abans que això, Thomas Hobbes, John Locke i Rousseau es varen preguntar per quines raons els éssers humans accepten les regles de viure de manera col·lectiva o socialment. Per al primer, per seguretat. Per al segon, perquè els drets bàsics són respectats. Per al tercer, el pacte social només es podia justificar per mitjà del bé comú.

La posició del francès, per tant, és de signe diferent. Somia un món alternatiu, on l’estructura de viure de manera col·lectiva sigui justa. Està convençut que si existeix el vici, l’egoisme o el conflicte entre els éssers humans és perquè hi ha una societat desigual i injusta. Tanmateix, argumenta amb contundència que l’ésser humà en una societat hipotèticament natural, és a dir sense cap autoritat i on hi ha llibertat absoluta, l’ésser humà és bo per naturalesa. Aquesta teoria té una càrrega ben diferent a tot l’utilitarisme que va estructurar la teoria capitalista d’Adam Smith, on els homes i les dones apareixen definits com a egoistes.

Per a Rousseau, no. Creu que l’ésser humà és bo per naturalesa. Aquest és l’anàlisi primer del discurs d’aquest il·lustrat. En tant que és bo per naturalesa, si hi hagués una societat justa, l’ésser humà continuaria essent bo per naturalesa. El problema és la societat injusta en la que pensa que viu. Com a solució de futur exposa que hi hauria d’haver un codi de lleis d’obligat compliment per a tothom. Unes mateixes lleis per a totes les persones. Avui tal vegada mesurem això que ja tenim des d’un punt de vista cínic i opinem que no és suficient per arribar a una societat justa. Tal vegada sigui així. En tot cas, a l’època, la teoria de Rousseau va ser revolucionària. I en termes històrics l’avenç o el progrés que ha significat una legalitat igual per a tothom, que té com a fi i efecte garantir també uns drets bàsics per a tothom, ha estat un progrés indiscutible.

El pensador exposa que qui faci una llei mai no tindrà l’interès que sigui onerosa, perquè en cas que ho fos, qui la patiria també seria el legislador. Les lleis, en aquest món hipotètic de Rousseau, es farien per mitjà de la mentalitat del bé comú o del compromís amb la col·lectivitat. La igualtat, per tant, seria condició necessària per tenir una societat lliure i justa. La concepció republicana de Rousseau té el seu epicentre en l’apartat legal compartit per a tothom. Ningú no voldrà imposar cap canvi, per exemple, que sigui detestat per una part molt important de la societat. Rousseau se centra en el consens i en la justícia d’avançar tots junts per mitjà d’unes regles clares.

Les lleis, al final, han estat fonamentals a la història dels éssers humans des de l’antiguitat. Per exemple, el codi d’Hammurabi. Però no és fins al segle XVIII quan s’exposa amb claredat la importància d’establir unes regles de jocs que siguin per a tothom igual. A la història dels homes i les dones hi ha hagut molts canvis. Però en un Estat de Dret, és a dir amb un artefacte ben definit de lleis per a tothom igual, la transformació només es pot fer per mitjà dels consensos amplíssims i amb un respecte escrupolós a la normativa establerta per canviar les lleis. Quan s’actua contra això, es deixa al marge del sistema a una part de les persones, que de manera raonable exposen que els seus drets més bàsics no han estat respectats. Si s’obre aquesta porta és per la que pot entrar els vells vicis tan perillosos de l’arbitrarietat, el totalitarisme i l’abolició absoluta de la llibertat. 

Paraules clau: